Benvingut el castellà (escrit del Juli Gonell)

0

Patates i mongetes - Benvingut l'espanyo

Tots els que com jo tenim vora de 79 anys, som nats d’una data malauradament gens satisfactòria per a Catalunya: l’inici de la guerra.

En el meu cas, el de la majoria, la única manera d’expressar-nos i comunicar-nos era en la nostra llengua, en català.

M’omplia de tristor i no entenia el que estava passant i preguntava: “Mare, per què a l’escola no m’ensenyen ni em deixen parlar el català?”

Si dia per altre, àpat per àpat, solsament et deixen menjar patates i tan sol ensumar mongetes, acabaràs fart d’unes i delejant les altres.

De tot aquest desgavell del paladar no es pot culpar al castellà ni al català, sinó a l’absolutisme i a la dictadura imposada.

Han passat molts anys, tot és molt llunyà, però seguim arrossegant un petit llegat que desitjo de manera abismal que sigui soterrat per sempre, tenim com a arrel que Catalunya sigui escoltada i atesa com cal pel govern espanyol i que tots plegats fem via agermanats.

De no aconseguir-se seria ben planera la independència, els dos idiomes, el català i el castellà es tindrien que estudiar a les escoles en igualtat de condicions. Tots ens sentiríem lliures d’un mateix país i sense adonar-se’n uns anirien tastant les mongetes i als altres ens tornarien agradant les patates, acabant sent el que som, una nació culta de gastronomia universal.

Juli Gonell

Compartir.

Deixar una resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de galetes, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies