Xerrada sobre el drama dels refugiats a Cal Corrió, Sant Vicenç dels Horts

0
Junts per Sant Vicenç - Xerrada sobre refugiats
Frases contundents, les que vam sentir dimarts 14 de febrer a Cal Corrió, durant el col·loqui amb tres ONGs que viuen de prop el drama dels refugiats: Casa Nostra Casa Vostra, Stop Mare Mortum i Himaya.
En tots els casos, els testimonis dels representants van ser dignes d’escoltar i recordar. La situació dels refugiats, malgrat siguin lluny del nostre país, parlin una altra llengua i s’hagin educat en una religió diferent, no és distinta de les dels exiliats que van fugir d’Espanya durant la Guerra Civil.

JUANMA ROJAS (CASA NOSTRA CASA VOSTRA)

“La iniciativa de Casa Nostra Casa Vostra va nèixer com una campanya d’un grup de persones independents que van coincidir als camps de refugiats de Grècia durant la primavera del 2016.”
“És una campanya transversal i que vol fer el proper dissabte, 18 de febrer de 2017, la manifestació més gran d’Europa per exigir acollida i refugi.”

“No volem que això acabi el 18 de febrer. Cal que tots prenguem consciència i ens impliquem com cadascú pugui”

No és cert que els refugiats siguin més forts. Són com nosaltres, portats a una determinada situació.”
“Hi ha una certa comoditat a pensar: ja estan en un camp de refugiats i els hi posem un metge unes hores, molt justes, i no cal fer res més. Això és assistencialisme. Cal dotar aquestes persones de recursos i motius perquè visquin dignament.”

ANGIE CARABASSA (HIMAYA)

Angie ha estat voluntària a Idomeni i altres camps -l’últim cop fa pocs dies- i ha creat l’ONG Himaya per trobar pisos a Grècia per a refugiats siris. Gestionen l’ONG tres voluntàries, la Maria Rosa, de Màlaga, la Sònia, de Barcelona, i l’Angie, de Corbera de Llobregat.
Totes tres són mares i volen que les famílies refugiades puguin viure temporalment en habitatges dignes, fora de les mancances dels camps de refugiats. HIMAYA en àrab significa PROTEGIR.

“Havia vist molt vídeos abans de viatjar a Idomeni i pensava que estava preparada. Vaig passar 3 dies en shock.”

“Esgarrifa veure vídeos que guarden al mòbil i com fan quotidià el que no ho és”
“Vaig marxar d’Idomeni poc abans que les autoritats gregues decidissin desallotjar el camp. Estava a casa i vaig veure en una foto a La Vanguàrdia la família síria amb la que havia estat: el pare i les dues nenes, Ghadeer y Gharam (la mare havia marxat a Alemanya una nit sense acomiadar-se d’elles, perquè era la única que tenia visat i allà espera reunir-los). Vaig contactar el fotògraf i vaig telefonar tots els contactes que havia fet fins saber on era la família. No vaig parar fins trobar-los un pis a Grècia en condicions més dignes que les que tenien al nou camp de refugiats”

“No ploren davant els nens. Ho fan a soles i quan entren els nens tornen a somriure com si no passés res.”

Un cop tornes de Grècia, segueixes connectat als ‘teus refugiats’. Cada dia faig whatsapp amb les famílies. Si tenen problemes, som a hores de distància d’ells. Em roba molt de temps i a vegades m’ho qüestiono, però sé que ho he de fer”.
No hi ha prou amb deixar els refugiats en un pis. Cal acollir-los, integrar-los al barri, presentar-los gent, portar-los al mercat… Si no, marxen. Dels pocs que han arribat a Catalunya, molts han marxat”.
Jo ara tinc una sensibilitat molt especial amb els nouvinguts. Si tinc un veí nou al barri, el saludo, li pregunto si vol que li acompanyi a les botigues que tinc confiança… Hem perdut aquest sentiment d’acollida, tan proper i fàcil. L’hem de recuperar”.

ADAM DÍAZ (STOP MARE MORTUM)

És important crear vies segures que permetin als refugiats avançar sense dependre de màfies”.
“És un dels objectius de Stop Mare Mortum. Els governs tenen l’obligació de garantir el dret d’asil i el dret a la lliure circulació de les persones”.
“Vaig estar de voluntari a Grècia. Feiem jocs demanant els nens que fessin frases amb paraules com espasa i casa. Les respostes no eren innocents: Mai tornaré a casa a Síria. DAESH mata amb espasa“.

“Prou del discurs de pobres contra pobres, que afavoreix la dreta. Tots tenim dret a l’habitatge. Els de la PAH i els refugiats”

“La pregunta no és ¿per què cedim pisos als refugiats si a Espanya hi ha gent sense llar? Sinó ¿per què hi ha tants pisos buits?
“Sovint hem de lluitar contra la xenofòbia a la nostra societat, que no veu necessari acollir perquè al nostre país ja tenim prou problemes”.
Compartir.

Deixar una resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de galetes, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies