Xerrada sobre pensions amb Josep Ginesta (Cicle Dijous Republicans)

0

Xerrada sobre pensions - Josep Ginesta - ERC Sant Vicenç dels Horts

Vam inaugurar Cal Corrió el 23 de gener de 2017 i el 9 de febrer encetàvem un cicle anomenat “Dijous republicans” que acollirà diverses xerrades, sota l’organització de la Secció Local d’ERC Sant Vicenç dels Horts. Reproduïm aquí el resum que ja es va publicar a la web d’ERC SVH.

L’objectiu d’aquestes xerrades és debatre sobre temes estrategics que conformaran la futura República, confrontant diferents models perquè la gent es pugui formar la seva opinió. El cicle s’emmarca a la campanya d’Esquerra Republicana “La República que farem“.

El cicle és paral·lel a l’organitzat des de Junts per Sant Vicenç, de temàtica social, a la mateixa ubicació. En aquest cas, denominat “Dimarts de Cal Corrió” i que va tenir com a convidats inaugurals a Oriol Illa, president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, i Gabriel Fernández, regidor d’acció social de Sabadell, debatent sobre pobresa energètica.

A la xerrada col·loqui d’avui ha participat Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. El tema en què s’ha focalitzat el col·loqui són les pensions a la futura República catalana.

Alguns punts de partida sobre la República:

  • Construirem la República vot a vot, passant pels vots, llei a llei, passant per les lleis. En cap moment estarem en situació de buit legal o d’ilegalitat, com pretén l’estratègia de la por, esperonada des de l’Estat espanyol. El Parlament, democràticament elegit, és l’encarregat de fer la transició des d’una legalitat espanyola a una pròpia.
  • Construirem una República perquè la necessitem, perquè els valors dels últims governs de l’Estat espanyol contradiuen el sentit comú i la cultura de l’esforç dels treballadors. La forma de procedir d’aquests governs amb les pensions no va encaminada a recompensar l’esforç dels treballadors durant tota una vida laboral, un cop que es jubilin.

Sobre les pensions:

  • Correspon a Espanya pagar les pensions perquè la llei l’obliga. Així, durant la transició a una gestió per part de la República catalana, els jubilats seguirien percebent de l’Estat espanyol. A Espanya el requisit per percebre una pensió de jubilació és haver cotitzat. La nacionalitat, sigui la que sigui, no és requisit per cobrar-la.
  • Catalunya està avui dia més capacitada per fer front a les pensions, amb un saldo positiu sostingut en el temps i amb més treballadors en actiu per cada jubilat, així com salaris més elevats que suposen unes cotitzacions més altes.
  • El fons de reserva de la Seguretat Social (conegut popularment com la “guardiola de les pensions”) perilla i el mateix govern espanyol ha reconegut a Brusel·les un dèficit al 2016 de 18.000 milions d’euros i una previsió d’esgotament del fons a finals del 2017. A Catalunya, però, l’estructura del mercat de treball permet un saldo positiu, com s’ha indicat.
  • Moody’s ha alertat aquesta setmana que si Espanya incomplís els seus compromisos financers amb Catalunya, tot l’Estat faria fallida. En el cas concret de les pensions, un 23% de les llars catalanes reben algun tipus de prestació. Sumen 30.000 milions d’euros. Si des de Madrid es decidissin a deixar de pagar, el sistema col·lapsaria amb conseqüències imprevisibles. Abans d’això, el capital dels mercats financers, contrari a situacions d’inestabilitat, aturaria la decisió.
  • A la República catalana, des del minut 1 les pensions haurien d’actualitzar-se seguint el cost de la vida. Es lògic i arrela amb el valor d’esforç dels treballadors durant la vida laboral i d’esforç proporcional de l’Estat a l’hora de recompensar-los-hi a l’edat madura.
  • Al dia següent de constituir-se la República catalana, els escenaris respecte a les pensions poden ser dos: desconnexió negociada amb Espanya, amb el corresponent repartiment d’actius i passius, o bé una situació de beligerància que porta a una situació coneguda com de “concurrència dels estats”: són els catalans qui decideixen si volen cotitzar a Catalunya o a Espanya, i així faran amb els impostos. La situació de feblesa seria d’Espanya, donat el volum, i novament un curs dels esdeveniments contrari a les exigències d’estabilitat del capital portaria ambdues parts a negociar. Tots els escenaris porten a què l’Estat espanyol s’avingui a negociar i a escurçar el periode de transitorietat.
Compartir.

Deixar una resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de galetes, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies